- La CEO de TORRELLA Ingeniería – Arquitectura, Goretti Torrella, defensa que tot i que les eines han canviat, el més bàsic en l’edificació industrial continua intacte. Assegura que el premiat edifici del DFactory és el resultat d’un equip “molt bo”. No es plantegen vendre l’empresa ni fer el salt a l’estranger
La terrassenca TORRELLA Ingeniería – Arquitectura va néixer fa més de 60 anys. Va ser una de les pioneres en un nou concepte d’edificacions industrials defugint d’omplir les fàbriques de maquinària. Recentment, ha rebut el premi Albert Vilalta a la Millor Infraestructura 2022 per l’edifici del DFactory. Està també duent a terme la direcció d’obra del Camp Nou. Parlem amb la seva CEO, Goretti Torrella.
Va entrar a formar part de l’empresa el 1985. Quina era aleshores la situació de la dona en l’enginyeria industrial?
Van ser moments una mica complicats. Tenia l’avantatge d’entrar a una empresa que era familiar, però, d’altra banda, tret de la secretària, tots eren homes. De fet, quan vaig estudiar enginyeria aquí a Terrassa érem potser dues o tres dones.
Sempre havia tingut clar que volia ser enginyera?
Els meus pares volien que tots els vuit germans féssim carrera, però la que volguéssim. M’agraden molt les ciències, les matemàtiques, la física… i m’és més fàcil. Quan vaig descobrir que en enginyeria hi havia la branca d’organització d’empreses, que tocava també parts d’economia, vaig decidir apuntar-m’hi. Sí que et veus, quan comences a treballar, que només hi ha homes. Ets la filla del cap, i no hi estan acostumats i costa que et donin feina i que et tinguin en compte. Però vaig començar a donar classes a la universitat i un company em va recomanar fixar-me en el que no feina ningú i fer-m’ho meu. Va ser un bon consell.
“Quan ets jove, sent noi potser t’agafen seriosament, però sent noia costa. Quan ets ja una senyora, això no passa. És trist però és així”
Quan va accedir a la direcció, les coses ja havien canviat?
Quan tens una certa edat, és diferent. Quan ets jove, sent noi potser t’agafen seriosament, però sent noia costa. Quan ets ja una senyora, això no passa. És trist, però és així.
TORRELLA té una llarga trajectòria. Com ha canviat l’edificació industrial en tot aquest temps?
Ha canviat molt, però no en el que és bàsic. El meu pare va ser dels primers que va començar a fer edificació industrial. El que és més bàsic és veure la necessitat del client. Has de fer un edifici que sigui funcional, que miri de cara al futur, que no sigui un mort, que es pugui transformar i que tingui en compte també l’estètica perquè les persones s’hi sentin a gust. El que ha canviat són les eines, la manera de poder donar solucions a tots aquests aspectes, de fer edificis més eficients, i de pensar també en la deconstrucció i del que passarà aleshores amb tots els materials.
Han rebut ofertes de compra?
Sí. Alguna vegada ens ho havíem plantejat, però ens agrada massa la feina que fem. Actualment no tenim intenció de vendre. Tenim una manera de fer molt pròpia i és difícil entendre’s amb altres empreses. Sabem que les empreses han de guanyar diners i evidentment volem guanyar diners, però no ho anteposem a les altres fites.
“Alguna vegada ens ho havíem plantejat, però actualment no tenim intenció de vendre. Tenim una manera de fer molt pròpia”
Amb les altres empreses que van participar en el projecte de l’edifici del DFactory es van entendre. Han rebut el premi Albert Vilalta a la Millor Infraestructura 2022 que atorga el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya.
Qui es va presentar el premi va ser el promotor, el Consorci de la Zona Franca, però el premi reconeix tant el promotor com el projectista, la direcció d’obra i el constructor. Nosaltres vam formar part dels projectistes i la direcció d’obra. És un edifici bolcat a la indústria 4.0, pensat per acollir “start-ups” i empreses i que ha estat dissenyat recordant les antigues fàbriques, però amb acabats de vidre, interiors diàfans i l’última tecnologia en sistemes de construcció sostenibles. Aquest projecte ha estat el resultat d’un equip molt bo.
I amb les empreses amb què participen del projecte de remodelació del Camp Nou, quina és la relació?
Hi ha molt bona relació entre tots. S’està formant un equip molt potent, molt fort i en què totes les parts s’entenen molt bé. I això farà que arribem a bon port. Hi ha molt bon equip a totes bandes, començant per l’equip tècnic del Barça, que és molt bo.
Es va posar en dubte la seva experiència en instal·lacions esportives.
Hem treballat per moltes indústries i hem fet museus, centres mèdics… i també poliesportius. Se’ns coneix molt per l’àmbit industrial, però també per buscar solucions innovadores, ràpides i efectives per acabar bé i quan toca. Som una empresa acostumada a buscar solucions per al compliment de terminis i suposo que això dona confiança.
“Se’ns coneix molt per l’àmbit industrial, però també per buscar solucions innovadores, ràpides i efectives per acabar bé i quan toca”
Per què van decidir optar a aquesta direcció d’obra?
Va sortir l’oportunitat, vam fer números i vam fer una oferta juntament amb JG Ingenieros. I sembla que la vam encertar.
Havien treballat anteriorment amb JG?
Hem col·laborat en alguns projectes. És una empresa més gran que nosaltres, però també és familiar i fa molt temps que ens coneixem. Al Camp Nou, JG és el responsable de la part d’instal·lacions i TORRELLA, d’arquitectura i estructura.
Com es treballa en un projecte que té tants ulls posats a sobre?
És un projecte que es mereix el mateix que es mereixen tots els projectes. Que hi hagi més o menys ulls no ens preocupa. L’important és que surti, que les coses estiguin al dia, que rutllin i que estigui ben fet, i per això lluitem cada dia.
I com va? Res fa pensar que no es puguin complir els terminis?
No.
L’any passat van obrir delegació a Madrid.
Està funcionant força bé. La vam obrir perquè ja teníem projectes allà i ens n’estan sortint d’altres.
Es plantegen continuar expandint-se?
Sempre hem treballat per tot Espanya. Potser acabem obrint delegacions a altres punts, però no és una prioritat. Tampoc la de fer el salt més enllà.
Entrevista de Laura Massallé. Fotografia de Nebridi Aróztegui
